Aquí teniu un meme, inventat per mi mateixa (el word em subratlla la paraula meme perquè no la entén, està més peix en blogs que jo...)
A veure si us atreviu a dir-me...
- una persona amb qui us agradaria sortir a sopar a soles (per què?)
- un lloc per anar a sopar a Barcelona
- el menú idoni
- una hora i un mitjà de transport per a la tornada
I reboto aquest meme a...
la Laura García i la Esther, companyes de classe
i a la Irene Sabaté, ma germana!
D'aquests dos articles n'extrec essencialment la idea de que els blogs a l'aula poden funcionar com a repte per a que els estudiants escriguin, un estímul a l'escriptura. De fet, això és el que ha passat amb mí mateixa a la carrera: no haguès sortit espontàniement de mi fer-me resums de les idees amb que estic d'acord o discrepo dels articles que he llegit, i el blog m'ha servir per fer-ho. Crec que per a la gent jove que anem madurant amb l'evolució de les TIC és estimulant poder fer servir les tecnologies per a l'intercanvi d'idees, l'anàlisi dels missatges que ens arriben, etc.
La majoria dels adolescents catalans del s.XXI ja han crescut amb els ordinadors, videojocs, internet, descarregan-se música a casa seva i, en resum, molt familiaritzats amb totes questes tecnologies. Penso que, si des del món de l'educació, no sabem estar a l'alçada i propiciar que apliquin els recursos que ja dominen, ens quedarem antiquats i desaprofitarem el potencial que aquestes eines ténen per a l'aprenentatge. Però treure tot el suc educatiu a les tecnologies requereix formació, tems...!
Estic d'acord amb que els blogs ténen un gran potencial com a eina en l'àmbit de l'ensenyament, doncs es poden adaptar a qualsevol disciplina i nivell educatiu. Són un mitjà personal de l'alumne que convida a la comunicació informal amb el professor i els companys i serveix per experimentar amb l'aprenentatge. Els veig útils, sobretot, com a eina per gestionar la sobreabundància d'informació i extreure el sentit a la mateixa, doncs permeten l'anàlisi compartit dels continguts que facilita el professor o que es troben a la xarxa.
Crec que per a que puguin ser útils realment a tots els alumnes, cal una universalització d'internet que ara encara no es dona i que permetria que tothom tingués accès al seu blog des de casa, fent-lo servir de manera transversal al llarg de la seva vida acadèmica, amb recursos pel seu desenvolupament professional, com a eina personal de comunicació amb amics i família, durant estades a l'estranger, etc.
Una de les funcions més importants que trobo als blogs és la de propiciar debats fonamentats, on les persones que hi participen aporten dades emb enllaços, les fonts en que basen els seus arguments, etc.
Bé, com veieu pel propi títol d'aquest post, no estic gaire creativa aquests dies... I és que trobo molt interessant que des de la carrera se'ns hagi motivat per aprendre sobre el món dels blogs doncs, si no hagués estat per l'assignatura de Pedagogia de la Comunicació, no crec que jo m'haguès interessat per aquest recurs... no tinc temps per fer-ho, explorar i investigar coses noves a internet! (Amb prou feines vaig revisant el meu correu...)
En fí, en tot cas trobo que s'obre un món de possibilitats amb tot això dels blogs aplicats a l'educació, les webquests, etc. En quant acabi l'assignatura intentaré aplicar-ho a la meva feina! Ara, tota la part de constància personal per tenir actualitzat el blog més enllà dels requisits de l'assignatura, no sé si trobaré el temps per fer-ho, la veritat, tot i que m'aniria molt bé per mantenir el contacte amb unes quantes amigues que tinc disperses pel món, Àsia i Amèrica incloses...
En fi, tot un món això de les TIC, sembla que mai acabarem de descobrir coses noves...!
